INFÀNCIA A LA FRESCA

Mar Juan Tortosa | Universitat Politècnica de València

[…] ¿Qué es lo que a nosotros nos atañe? Una vez que hemos abierto los ojos, retroceder es imposible. La infancia es un paraíso dejado irreversiblemente atrás, y el paraíso edénico es imposible. Pero lo que sí cabe hacer, y debe hacerse, es intensificar el camino emprendido. Ser todavía más conscientes, abrir los ojos más aún, para valorar nuestras afueras, sus hendiduras, y nuestra responsabilidad. Intensificar la vigilia: la metanoia [proceso autocurativo de la psique] personal depende de ello. Pero conviene que sea una intensificación que no vaya acompañada de orgullo sino de humildad. […] (Josep Maria Esquirol, La penúltima bondad. Ensayo sobre la vida humana, p. 123).

Si mire enrere, costa recordar una nit d’estiu on després de sopar no es veiés a la gent del barri a la porta de casa, seguda en cadires de boga baixetes. Al llarg d’un carrer, es podien trobar persones soles o en grups, xarrant, en silenci o veient la televisió. […]

Xàtiva, els carrers i el franquisme

Toni Morant i Ariño | Universitat de València

Tan acostumats estem als noms de les vies públiques, tan omnipresents són al llarg de la nostra existència, tan normals ens resulten, que no parem atenció a la importància que tenen en les nostres vides i a la seua funció d’orientació no només geogràfica, sinó també vital. De fet, una de les primeres coses que ens ensenyem de menuts, quan comencem a controlar la nostra capacitat de memòria, és l’adreça de ca nostra, literalment per a no perdre’ns i poder trobar el camí a casa si acabem en qualsevol lloc desconegut. Considerem eixos noms tan ‘naturals’, i donem la seua existència tan per descomptada que ni hi reparem, com si sempre hi hagueren estat (i hi hagueren d’estar). Ara bé, si passa res d’especial, si n’hi ha cap canvi, de sobte esdevenen visibles, i la seua importància evident. Ho saben molt bé les persones que han vist rebatejar el seu carrer de tota la vida, o qui –per un canvi de ciutat o, encara més, de país– s’ha trobat de sobte enmig d’un territori ‘desconegut’, entre uns noms 

–encara– ‘buits de sentit’. Perquè, si tant ens crida l’atenció quan les vies públiques canvien de nom i, per tant, de significat, o directament el perden, això vol dir que el normal per a nosaltres és que tinguen significat i, per tant, importància, tot i que de normal ni ens n’adonem. […]

Year
2022

Materials
Photography, paint, objects, vídeo

Dimensions
Variables